III
Ben enllà, al lluny en els binocles
veuràs flotar i brillar un planeta.
i una selva, amb fum blau a sobre,
i l’esclat d’uns ulls rere d’ella.
Primer albiraràs la mirada,
després els ulls – i més encara.
Tot això et farà molt de mal,
i agafaràs el pa i la sal,
baixaràs fins al soterrani
per llegir un llibre dels estels.
una nit rere l’altra, amb ànim,
sense mirar amunt vers els cels.
NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és
Comentaris