Un altre poema de l'excel·lent narrador Andrzej Stasiuk. Sempre m'ha semblat absurda aquesta distinció entre narradors i poetes o assagistes. Si un autor excel·leix en els diferents gèneres, per quin motiu no els ho hem de reconèixer. Un dels casos que apareixen sovint com a exemple d'autor que sobresurt en els diferents gèneres és el de Thomas Hardy. Però és clar que n'hi ha molts altres. Actualment, en la meva opinió, un autor que encarna aquest fet, amb un domini de les diferents estratègies literàries que arriba a cims de la creació, és John Burnside. Però, com ja he indicat anteriorment, podríem citar molts autors, en cada tradició literària, en cada llengua. Com en Andrzej Stasiuk, malgrat que només hagi publicat fins ara un llibre de poemes.
***
Tardor, octubre, just abans del capvespre
el cel es desfà dels núvols. No hi ha res més fred
sobre aquest blau que s’enfosqueix com si
rere el vidre es fes de nit. Fins i tot les esgratinyades
dels ocells no romanen en aquesta superfície. La gent
cenyeix els contorns i tan sols ara es pot veure
que les seves figures són una casualitat, un defecte
del paisatge quan s’obren pas, desapareixen i
cap petjada no deixa l’absència.
Comentaris
Em penso que ja no hi ha remei. Hi ha coses que es converteixen en vicis, en una necessitat. Bé, mentre hi hagi la veu dels altres poetes que ens il·luminen, seguirem per aquí. Una abraçada, Xavier