Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

Objecte VII

OBJECTE VII Tan sols la curvatura no necessita raó de ser, com una cosa persistent que segueix la plomada o embogeix quan tot al voltant cau en ruïnes, lluita per un angle recte de les dues últimes bigues que s'han salvat. L'espessa herba embullada que la pluja freqüent d'aquí rega, on en una clariana del bosc els turistes cansats posen les seves tovalloles, explica a la perfecció aquesta torre. Un nus podrit en un arbre mort ha permès un picot fer-hi un forat, una roca esmicolada al desert un fong una penya calcària al juràssic seran d'aquí x anys per a algú semblant a mi com aquest tronc marmori, excavat pel corc del temps, emblanquit al sol, no despertarà gaire admiració.

Objecte VI

Una traducció sempre representa una tria, una tria d'interpretacions, de paraules. I moltes vegades és difícil saber si són les més adequades, si aquestes tries no plantegen uns problemes encara més grans. Per altra banda, el lloc on es publiquen les traduccions també juga un paper important. En el cas del blog, em puc permetre fer alguns esclariments que reduiria en cas que els poemes es publiquessin en forma de llibre, o faria tots els possibles per evitar haver d'explicar qualsevol cosa. En el poema Objecte VI de Michal Sobol es plantegen dos problemes. El primer no caldria ni explicar-lo, qualsevol lector se'n pot adonar en una primera lectura. És la dificultat de mantenir les oracions que es van succeint a partir del tercer vers. Aquí, la sintaxi té un paper cabdal. Moltes vegades, la traducció no és res més que un ús determinat de la sintaxi, com la literatura, és clar. L'altre problema ja necessita una certa explicació. Fa referència al penúltim vers. Apareix

Objecte V

Acabo de saber que el cicle de poemes "Col·lecció" on hi ha els diferents Objectes que ens convida a visitar Michał Sobol ja ha aparegut a la revista Twórczość (Creació) i que aviat apareixerà en el darrer volum del poeta, cap a finals de juny. Així que la versió catalana va apareixent en el mateix moment que arriba l'original al públic polonès. OBJECTE V Aquí no només a mi m'han intentat robar, hi he entès què sent una dona quan aquell sac de músculs i mà peluda de boxador m'ha rebut en nom de la ciutat enfonsada en la brossa, i amb l'altra mà obria la cremallera buscant alguna cosa inexistent en la cartera penjant del cinturó. La proximitat del volcà explica la tirada a les escapades temporals i la despreocupació de què vindrà després quan bosses plenes de brossa s'inflaran d'un aire més lleuger que el gas i taparan el cel. Mentrestant, en aquests temps que el poeta diu que són els més importants, unes joves prostitutes que intenten

Tornades (ii)

TORNADES (II) El tren sempre ha estat el mitjà de transport que he preferit per desplaçar-me entre ciutats. Et permet veure el paisatge d'una manera diferent, no tens l'asfalt que s'estén en diversos carrils i que sempre segueix endavant, i que talla la vegetació per poder existir. Al tren veus tot el que t'envolta a un pam, a tocar, tens la sensació que formes part del que veus, i no que te'n separen metres i metres de construccions.  Però no sempre ha estat així. Temps enrere, quan encara no havia marxat dels sons que em defineixen, del paisatge que em marca la pell amb el sol roent, el tren era el lloc de les lectures. He passat temporades més o menys llargues fent el trajecte diari Tarragona-Barcelona, o també molt sovint, de L'Espluga a Barcelona. I aleshores, en pic pujava al tren treia el llibre que duia i ja no el deixava. De vegades, alçava el cap, però no veia el paisatge, ja que estava en el món de la imaginació o del pensament. La resta era